AVENTURES I CICLISME A PARTS IGUALS
Espero fer alguna cosa útil per algú

LES MEVES EXPERIÈNCIES

KROMVOJOJ 4.1.
Per això m'he sacrificat

Imatge de la columna

Explica la llegenda, que Pirene va ser la bella filla del grec Tubal, i que va viure una boja història d’amor impossible juntament amb el mateix Hèrcules. Tubal, el pare i amo de la regió dels Pirineus, famosa pels seus boscos, es negava rotundament a acceptar el seu amor i unió, i va acabar per bandejar a Hèrcules.
Amb el pas dels anys, molts van ser els pretendents que van intentar guanyar-se l’amor de Pirene, però ella seguia guardant la seva passió per a Hèrcules. Fins que, per pura frustració i enveja, un d’aquests pretendents va incendiar el bosc on habitava Pirene… i en el qual la pobra dona va acabar per morir, consumida per les flames.
Quan la història va arribar a les oïdes d’Hèrcules, sucumbit per la tristesa, va viatjar fins a les restes del bosc, i va decidir enterrar a Pirene allí mateix, a les seves terres. Per marcar la seva tomba, Hèrcules va erigir un mausoleu amb pedres gegantesques que, amb els anys, van passar a ser conegudes com la serralada pirinenca.

Llegenda del Pirineu.

I el dia 4 la Kromvojoj em va fer entrar al Pirineu profund. Començava la prova de foc a nivell físic i que determinaria les sensacions que tindria a la segona meitat de l'aventura.
Per això m'havia estat preparant, per això havia sacrificat hores de la meva parella, per això havia robat temps a la son, per això havia suat, per això havia passat hores sota la pluja, per això i per aquest moment.

Amb la sensació d'estar preparat vaig afrontar el Port del Cantó. Fa 27 anys que pedalo d'una forma habitual i fa gairebé el mateix temps que, havent passat amb cotxe amb els meus pares per aquest port que vull pujar-lo amb bicicleta. I la Kromvojoj m'ha permès fer-ho durant dues hores! Quin port!

I això només acabava de començar i em trobava de p... mare!

Port de la Bonaigua, GAS! Túndel de Viella, GAS! Port de Pérves, GAS! Coll de Montllobar, GAS! I arribada a Pont de Muntanyana per dormir. Podria explicar els diferents ports, les sensacions pujant, els paisatges, el vent, el sol, els isards que vaig creuar-me, les parades per menjar, les infinites fonts d'aigua a les quals vaig parar-me, els magnifics pobles amb campanars romànics que veia, ... però el què va marcar el dia i, especialment, els següents va ser la decisió de parar a dormir a Pont de Munanyana. Una de les decisions que marquen aquestes aventures és el lloc i l'hora de parar a les nits (si pares) i aquesta decisió em va condicionar.

I comença la veritable Kromvojoj per mi. A més a partir d'aquest dia comença el desnivell. Comença el joc! I vull jugar!

PLUJA!

La previsió pels propers dies eren pluges i tempestes, així que calia planificar i escollir una bona estratègia. I la meva va ser parar a Pont de Muntanyana per començar a pedalar a les 5:30 del matí ja que gràcies a una aplicació de previsió del temps vaig veure que podria afrontar el pas del Coll d'Ares al Montsec d'Ares sense mullar-me. Abans de parar-me volia arribar a Balaguer. Quina seria la millor estratègia? No ho sabria fins al dia següent.

Josep Tarrés Toneu
Dilluns 23 de maig de 2022
Organyà, 5:30
Pont de Muntanyana, 20:30

KROMVOJOJ 3.1.
Els fantasmes del meu passat em visiten

Imatge de la columna

El dia de Nochebuena, tres irritantes y excéntricos fantasmas aparecen para mostrarle pasado, presente y futuro.
Los fantasmas atacan al jefe. Bill Murray, 1988

Fred, foscor, tremolors, incomprensió, desorientació, passivitat, axafament, son, avatiment ... Molta foscor.
Igual que a la pel·lícula de Bill Murray va arribar el moment en el qual els fantasmes del meu passat van venir a veure'm, sense avisar, de cop i volta. Són les 6:00 i ja m'he menjat el Col du Coustouges i he baixat cap a Lamanere i fa fred, molt fred. I arriba el moment. Què faig aquí? Com és que no tinc força? M'estic adormint! No tinc ganes de pedalar! No puc! No arribaré! Paro! Prou! Tinc fred! No tinc ganes de pedalar! No podré! No puc! No vull! No, no, no, no, ... I al final paro al voral, poso peu a terra, avatud, miro al terra, agafo un tros d'entrepà de truita que em van fer ahir, mossego sense ganes, mastego sense força, i continuo pedalant, però segueixo amb el NO al cap ...

PROOOOOOUUUUUUU!!!!!!!!!!

Pujant ja cap a Prats de Molló els fantasmes s'han fet molt intensos però no ser com em sento a mi mateix dient en veu alta: AQUEST COP NO!!!!! Miro al GPS i veig que vaig a 80 pulsacions en pujada. Què cullons estic fent! He preparat bé la Kromvojoj, vaig anar a Granada amb BTT fa un mes i em vaig trovar molt bé fent 200 km cada dia per muntanya, porto un any preparant-me... I he vingut a disfrutar! Per tant, Josep, a APAXUGAR! I em poso a apretar com un condemnat, cada cop més ràpid pujant cap a Prats de Molló, una pujada que en algun moment el pendent es posa per sobre els dos dígits. Més, i més, i més, i més, ... I les pulsacions se'm posen a 170 pulsacions. I quan me n'adono els fantasmes han desaparescut.

HAN DESAPARESCUT!!!!!

I comença la veritable Kromvojoj per mi. A més a partir d'aquest dia comença el desnivell. Comença el joc! I vull jugar!

VULL JUGAR!!!!!

Aixi que començo a pedalar pujant Coll d'Ares a un ritme que mai l'havia pujat. I continuo amb els següents, Coll de Santigosa i Coll de Canes encadenats, per arribar a Ripoll i pujar cap a Ribes de Freser i afrontar la Collada de Tosses per la variant de la vall, amb el termòmetre marcant els 40 graus i amb rampes del 15%. És en aquest moment que me n'adono que la meva estratègia de dormir cada nit comença a fer el seu efecte. Les pujades les encaro amb molta força i em sento fresc en cada una d'elles. Gas, gas i més gas. I així un port rera l'altre. Quina jornada! Creueta, Saldes, Gòsol, Coll de Jou, Tuixent, Colldarnat, Montant de Tost i, per fi, a les 21:00 Organyà. I a dormir.
Quins paisatges he vist avui! I especialment a partir de Gòsol, amb la sol·litud de la tarda-vespre, la posta de sol, l'alta muntanya, ...

I JA NO HI HA FANTASMES!!!!!

I espero que no tornint. Crec que ara ja entraré en estat automàtic: pedalar, menjar i dormir. I repetir.
I demà serà un nou dia.

Josep Tarrés Toneu
Diumenge 22 de maig de 2022
Maçanet de Cabrenys, 5:30
Organyà, 21:00

KROMVOJOJ 2.1.
Il·lusió

Imatge de la columna

Som i serem gent catalana
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

La Santa Espina, Ángel Guimerá 1907

Que bonic veure sortir el sol pedalant! Que bonic pedalar per carreteres tranquiles i solitàries a les 6 del matí, que bonica és la meva terra, que bonic és trobar-te bé, que bonic...
Comencem el segon dia de la Kromvojoj, el primer que pedalarem de sol a sol i que començarem a veure la seva duresa, però aquestes primeres pedalades del dissabte dia 21 de maig són espectaculars. Mentalment he superat una de les primeres preocupacions que tenia i que era com gestionar la primera nit. Hi havia diverses senyals que em van fer prendre la decisió de dormir tot i haver pedalat només 5 hores el primer dia: per una banda la por a fer dos dies seguits sense dormir al principi de la cursa, la segona la previsió de temps, amb un cap de setmana amb temperatures pròximes als 40 graus.
Així que a les 5:30 començo a pedalar en direcció a la comarca d'Osona, la meva terra natal, per carreteres que faig sovint: Manresa, Navarcles, Caldes, Moià, Collsuspina i entrem a Osona. I una de les primeres sorpreses de la Kromvojoj. A l'altura de Folgueroles em venen a veure els companys de la comarca i compartim ruta una quilòmetres, rient, comentant la jugada, parlant del què m'espera... La veritat és que el recorregut al seu pas per Osona, tot i no ser el Pirineu profund, és una meravella, especialment amb la pujada a Rupit per la pista emporlanada des del Pantà de Sau, una petita delícia pels sentits.
Que bé que em trobo! Cada pedalada condeix, podent seguir grups que m'adalanten a la Vall d'en Bas i baixant cap a Girona. Fins i tot m'he de repetir a mi mateix que això només ha començat i baixar el ritme. Però avui pinta bé i podré fer molts quilòmetres.
Pi, pi, pi, pi,...!!! Què collons pita aquest cotxe!!!! Em giro i un altre company que, aprofitant que anava a passar el cap de setmana a la Costa Brava, em ve a veure!!! Increïble!!! Em diu que porta una hora seguint el track per les carreteres Empordaneses. La veritat que em coses així et sens molt bé, molt acompanyat i que la gent t'aprecia, et respecte fins al punt de destinar el seu temps a venir-te a perseguir! Gràcies!!! I això t'enxufa una energia enorme a la vegada que et posa pressió per tal d'acabar la ruta.
I finalment comencen les pujades, primer amb el Coll de Perafita abans de baixar a Port de la Selva i Sant Pere de Rodes, el CP1.
Primera part aconseguida! I amb gran il·lusió amb trobo amb el Joan, el Capo de la Kromvojoj allà dalt juntament amb la Mayalen Noriega, la qual em segella la Brevet Card. I és a partir d'aquest punt que veig que la meva estratègia de dormir era la millor elecció per mi. Començo a trovar-me companys amb ritmes lents, però sobretot, amb unes cares d'esgotament bastant acosades. La opció no era per anar més o menys ràpid a la cursa, sinó per poder disfrutar des del primer dia fins a l'últim. Així que un cop fitxat, gas a la burra cap a Maçanet de Cabrenys on espero arribar per dormir, arribant-hi amb un ritme que em sorprèn a mi i tot, especialment després de 310 km. Demà ja veurem, però avui he acabat molt content. Ja només em queda recuperar, menjant tant com pugui I dormint unes altres 5 o 6 hores.
Per cert les comilones que em foto també són antològiques i la de Maçanet la primera: albergínies farcides de carn, bistec amb salsa de formatgei flam amb nata. Un dels altres secrets de les meves sensacions i que només m'hagi aprimat 500 grs. durant la Kromvojoj.

Josep Tarrés Toneu
Dissabte 21 de maig de 2022
Manresa, 5:30
Maçanet de Cabrenys, 21:00

KROMVOJOJ 1.1.
Comencem

Imatge de la columna

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall 1893, La vaca cega.

Igual que la vaca cega de Joan Maragall em planto a Reus sense saber si podré veure el final de la Kromvojoj i, com ella, la ceguera no em permet veure que no sóc capaç de fer-ho. Molts fantasmes són els que em ronden. I no puc treure-me'ls del cap.
Al 10 de gener ja no hi havia marxa endarrere i la inscripció a la Kromvojoj ja estava feta, una aventura que em portaria a fer 1400 km amb 24.000 m. de desnivell positiu, passant pel CP1 a Sant Pere de Rodes, el CP2 al Port de la Bonaigua i el CP3 al Mont Caro per tornar a Reus. I ja som al divendres 20 de maig per prendre la sortida a les 19:00. Por, nervis, por, admiració, por, emoció, por, felicitat, por, excitació, por, ... por a no poder, que s'amplia al veure quins participants hi ha: Lael Wilcox, un mite per mi i la millor corredora d'ultradistància del món, Sophie, una corredora impressionant, Toni Calderon, increïblement fort en aquestes aventures, ...

I a les 19:30 prenem la sortida i totes les emocions desapareixen per donar pas a l'adrenalina, però m'he promès que em controlaré i em repeteixo un cop rera l'altre el meu doble objectiu: acabar, però sobretot acabar disfrutant. Així que comença un dels moments de la meva vida ciclista on més concentrat he estat durant més temps. I el principal punt de la meva estratègia per afrontar la Kromvojoj es dormir cada dia, i això és innegociable.
Reus, La Secuita, Santes Creus, Querol, Igualada i al cap de 120 km, Manresa, on decideixo parar. Són les 0:00 i paro. Diria que sóc el primer a parar, però m'he promés que no vull entrar en competició i el pla era aquest. Demà serà un nou dia i ja veurem, però de moment el pla va bé. El voleu veure?

DIA 1: Reus-Manresa (120 km) 19:00 a 00:00 Acumulat = 120 km
DIA 2: Manresa-Llançà (250 km) 6:00 a 21:00 Acumulat = 370 km
DIA 3: Llançà-Saldes (250 km) 6:00 a 21:00 Acumulat = 670 km
DIA 4: Saldes-Tremp (290 km) 6:00 a 21:00 Acumulat = 960 km
DIA 5: Tremp-Tortosa (300 km) 6:00 a 21:00 Acumulat = 1.260 km
DIA 6: Tortosa-Reus (175 km) 6:00 a 17:00 Acumulat = 1.435 km

Josep Tarrés Toneu
Divendres 20 de maig de 2022
Reus, 19:30
Manresa, 23:59

AVENTURES DINS L'AVENTURA
La Logísitca

Imatge de la columna

I és quan vas per ciutats o pobles on has parat per descansar o perquè has arribat al final de la ruta on comença una altre aventura:

1) Menjar
2) Trobar lloc per dormir.
3) Com enviar la bicicleta cap a casa.
4) Comprar roba.
5) Com tornar.
6) Visita turística.

Avui us explicaré les dues primeres.

La primera de totes és menjar, la necessitat més bàsica de totes, almenys pels que fem aquestes aventures. I per mi és previ a buscar el lloc per dormir perquè a vegades on dorms no hi ha restaurant, o es molt car o està tancat si s'arriba molt tard. A part un cop entres a l'habitació l'energia decau i necessito estirar-me i descansar més que no pas tornar a sortir. El lloc sol ser bastant indiferent, ja que sols estar molt cansat i l'únic que vols és menjar bé el què sigui. La qüestió és poder veure bé la bicicleta especialment si pares en una gran ciutat.
A vegades en previsió d'arribar a un poble petit sense serveis o també per temes econòmics miro de parar en un supermercat, compro provisions per portar-lo a la motxilla i menjar a l'habitació. Aquests dies ho he fet bastant perquè a les ciutats arribava relativament d'hora però amb gana i comprava amanides de pasta i galetes o fruita per postres.

Un cop menjat, cap a buscar el lloc on dormir, que normalment he reservat al migdia, ja que en aquell moment veig on més o menys podré arribar abans que es faci fosc. Personalment no miro els llocs més barats si puc escollir. Cal tenir en compte dues coses: poder dormir i descansar bé i que la bicicleta càpiga a l'habitació. Les dues són molt importants. Mentre que la primera és bàsica per poder recuperar bé per l'endemà, la segona et permet fer un manteniment bàsic a la bicicleta a la vegada que no pateixes perquè té la robint.
Cal tenir present que si fas rutes intentant aprofitar el màxim de temps de llum quan arribes a l'hotel ja no en tornes a sortir fins al dia següent, per tant, cal estar-hi còmode. A no ser que faci vivac, per mi és un tema que no escatimo diners.
Avui en dia Booking m'ha facilitat molt la vida. Per exemple totes les estades de la ruta les reservava a través d'aquesta plataforma. Amb tot és important abans de reservar fer una trucada a l'establiment per assegurar que estar obert i si te o no servei de menjador per poder sopar i hora d'esmorzar, a la vegada que informo de l'hora d'arribada per tal que ho tinguin present, especialment si arribo tard.

El proper cop us explicaré com enviar la bicicleta cap a casa i perquè compro roba al final.

P.D. Tingueu present que tots aquests comentaris estan basats en les meves experiències i la meva manera de viatjar i veure el món. D'altres aventurers tindran la seva manera. Totes són bones. Només cal trobar la que s'adapta a tu.

Josep Tarrés Toneu
Dimarts 12 d'abril de 2022
Torelló, 20:00

PEDALANT PEL GUADIANA
La Logísitca

Imatge de la columna

Quin canvi de paisatge avui per les terres de Ciudad Real. Avui l'aventura m'ha portat a passar per diversos rius, el més important de tots el Guadiana, amb les seves aparicions i desaparicions misterioses. El curiós del cas és que acostumats als rius catalans que sempre van per valls, veure rius grans i petits anant per planes amples m'ha sorprès bastant.
Així que aprofitant el vent de cul que tenia he pogut avançar ràpidament des d'Alcazar de San Juan cap a les Tablas de Damiel al Guadiana, passant per molins d'aigua i ponts de pedres antigues. I quines pistes! Aquest cop però eren de sorra fina.
I volant volant m'he plantat a Ciudad Real amb 90 km tot per pista.
Ha sigut en aquest moment que m'he plantejat la possibilitat de modificar la ruta per tal d'allargar-la i guanyar un dia de ruta, ja que dimarts anuncien pluges. Si avui feia més quilòmetres podria arribar dilluns a Granada. I he posat la directa, gas a fons, fins a Puertollano. He pensat que si el vent em respectava dins a Puertollano allà miraria d'ajustar la ruta. I si no, em quedaria a dormir allà tal i com tenia previst.
De fet la ruta fins a Puertollano no ha tingut gairebé res destacable, tret que m'he tingut de desviar perquè la ruta estava tallada per obres. Però sort, perquè he pogut veure dues coses que van destapar la crisi del 2008: promocions de urbanitzacions abandonades a les afores de Ciudad Real i el fenomenal aeroport d'aquesta ciutat. Quina mega infraestructura gairebé abandonada!
I abans de les 17:00 em plantava a Puertollano i mentre feia una Coca-Cola a la gasolinera he plantejat la nova ruta: si seguia la ruta em quedaven 110 km fins a Andujar sense cap lloc per dormir entre mig. Era factible però arriscat. A més hagués arribat com a molt d'hora a les 22:00. Així que he optat per modificar la ruta i vorejar la Serra de Andujar i passar per la Serra de Cardeña y Montoro, fins a Fuencaliente. Això em portaria a fer 60 km més passant pel Valle de Alcudia.
I agafant la carretera i anar remuntant ports com el de Pulido, Niefla i Valderepisa he arribat amb 190 km a destí.
Estava emocionat perquè em pensava que avui entraria a Andalusia, però em sembla que per uns 10 km no ho he aconseguit. En tot cas demà esperem que vagi tot bé i pugui ensenyar-vos una foto d'en Josep davant l'Alambra de Granada.

Josep Tarrés Toneu
Diumenge 10 d'abril de 2022
Alcazar de San Juan, 9:00
Fuencaliente, 21:00